Divendres 26 de Juny 20:00 al C.M Bernat i BaldovíSpanish Brass (València)
Spanish Brass (València)
Cristina M. Gómez – Sebastián Rowinsky
Música: Voro García
Il·luminació: Carlos Molina
Direcció d’escena: Amparo Urieta
Al·legories
L’al·legoria és una metàfora que tracta d’explicar contextualment una idea buscada. Podem definir Al·legories com una sèrie de metàfores sonores lligades entre si, que intenten acostar-se amb so a una idea entesa en un altre context. Al·legories de certes situacions de l’actualitat. Petjades sonores, on la memòria es fa present com a escriptura. L’al·legoria pretén donar una imatge sonora al que no té imatge. Dibuixar l’abstracte, fer «visible» el que només és conceptual.
L’estructura de l’obra, d’uns 60 minuts de durada, ve delimitada per la peça Al·legories de la liquidesa (2018). És una al·legoria de l’actualitat amb el mite de Faust de la Història d’un soldat com a rerefons. El títol fa referència a la metàfora de la liquiditat proposada per Zigmunt Bauman, que intenta també donar compte de la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada, marcada pel caràcter transitori i volàtil de les seues relacions.
Allegories
Allegory is a metaphor that seeks to explain a sought-after idea in context. We can define Allegories as a series of sound metaphors linked together, which try to approach with sound an idea understood in another context. Allegories of certain current situations. Sound footprints, where memory becomes present as writing. The allegory seeks to give a sound image to the unimaginative. Draw the abstract, make “visible” what is only conceptual.
The structure of the work, about 60 minutes long, is delimited by the piece Allegories of Liquidity (2018). It is an allegory of the present with the Faust myth of the History of a Soldier as a Background. The title refers to the metaphor of liquidity proposed by Zigmunt Bauman, which also tries to account for the precariousness of human ties in an individualistic and privatized society, marked by the transitory and volatile nature of their relations.
Divendres 26 de Juny 23:00 a l'Espai FusterMARTÍ
DLIGHT:
DLIGHT és el projecte més recent de Martí Guillem Císcar
DLIGHT està basat en la recerca de l’efecte sinestèsic LLUM-SO-LLUM
Diversos artefactes són construïts amb la possibilitat de controlar diferents paràmetres lumínics i sonors que s’afecten mútuament.
Una experiència poètica i hipnòtica fora de convencionalismes.
DLIGHT:
DLIGHT is the latest project by Martí Guillem Císcar
DLIGHT is based on the search for the LIGHT-SOUND-LIGHT synesthetic effect
Several artifacts are built with the ability to control different light and sound parameters that affect each other.
A poetic and hypnotic experience without conventionalisms.
Dissabte 27 de Juny 18:00 a l'Espai Joan FusterCarolina Santiago (Piano)
Migrant a l’origen: Influx i Divergència
Carolina Santiago (Piano) presenta un programa alternant moviments del Catalogue d’oiseaux de Messiaen i obres contemporànies amb semblances i diferenciacions estètiques. La investigació que realitza Carolina Santiago al voltant del «Catalogue d’oiseaux» (catàleg d’ ocells) inclou manuscrits de Messiaen i intervencions performàtiques desenvolupades en la seva tesi doctoral.
Migrating to the origin: Influx and Divergence
Carolina Santiago (Piano) presents a program alternating movements of the Catalog d’oiseaux de Messiaen and contemporary works with similarities and aesthetic differentiations. Carolina Santiago ‘s research on the «Catalog d’oiseaux » (bird catalog) includes Messiaen’ manuscripts and speeches performed in her doctoral thesis.
Dissabte 27 de Juny 20:00 al C.M Bernat i BaldovíLlevant Ensemble i Ximo Vidal
Entartete Musik
Música Degenerada (Entartete Musik) va ser l’etiqueta que el govern de l’Alemanya Nazi va aplicar durant els anys 30 i 40 del segle XX a determinades formes de música que considerava pernicioses o decadents perquè s’oposaven suposadament als fonaments del règim en virtut del seu contingut o la filiació política o racial dels seus compositors i intèrprets. Això inclou compositors jueus, música amb personatges d’orige jueu i africà, la música de jazz pels seus origens africans o compositors considerats simpatitzants del marxisme. La consideració de «degenarada» es va aplicar igualment a la música d’artistes que havien mostrat públicament la seua antipatia pel règim Nazi.
Les obres de Paul Hindemith, Alban Berg, Schönberg i Webern, també fóren consideradaes igualment “degenerades», en comparació a la música clàssica pretèrita i, per tant, ofensiva cap al sentit de progrés i civilització nazi i la seua lleialtat cap a determinats compositors alemanys clàssics. Alguns van emprendre el camí de l’exili (per exemple, Schoenberg, Weill, Hindemith o Goldschmidt), mentre que altres, com Karl Amadeus Hartmann o Boris Blacher, es van recloure en un ‘exili interior’. D’altres foren detinguts, reclosos en guetos, i, com en alguns dels compositors que presentem en aquest programa, assassinats en els camps de concentració.
Entartete Musik
Degenerated Music (Entartete Musik) will be the label that the government of Nazi Germany will spend during the 30’s and 40’s of the twentieth century, which are certain forms of music which are considered perceptible or decadent because they are against the fundamentals of the regime under its content or the political or racial affiliation of its composers and performers. This includes composers of music, music with people of African and African origin, jazz music of African origin, or composers considered to be sympathizers of Marxism. The term «degenerate» is applicable to the music of artists who most strongly dislike the Nazi regime.
The works of Paul Hindemith, Alban Berg, Schönberg and Webern also consider «degenerate» equality, in comparison to past music and, thus, offensive to the sense of progress and Nazi civilization and their loyalty towards certain composers. Some took the path of exile (for example, Schoenberg, Weill, Hindemith or Goldschmidt), while also, like Karl Amadeus Hartmann or Boris Blacher, receded into «interior exile.» Others were detained, locked in ghettos, and, like some of the composers featured in this show, murdered in concentration camps.
Diumenge 28 de Juny 12:30 a l'Espai Joan Fuster. Ensemble Op.22 (Madrid)
[re]encontres
Mitjançant els diferents quartets, [re]encontres plasma l’evolució estètica, tímbrica i sonora d’aquesta formació. El silenci, el traç laberíntic de Giacometti, la inèrcia, l’escultura d’Oteiza i l’obscuritat de l’obsidiana s’uneixen en la búsqueda de noves sonoritats, de nous horitzons.
[re]encontres
Through the different quartets, [re]encounters capture the aesthetic, timbre and sound evolution of this formation. The silence, the labyrinthine stroke of Giacometti, the inertia, the sculpture of Oteiza and the obscurity of the obsidian unite in the search for new sounds, new horizons.
Diumenge 28 de Juny 20:00 al C.M Bernat i BaldovíSomelgrup (València)
ECOARROS EN SO
Ecoarròs en So és un projecte de composició pedagògica, interdisciplinar i col·laborativa, que tracta d’apropar als joves al món sonor actual sense, però, deixar de banda el nostre patrimoni cultural que ens defineix com a poble. D’aquesta manera, somelgrup ha dissenyat un projecte que gira al voltant de les sonoritats subjacents al procés de producció de l’arròs i del marc geogràfic on es cultiva, és a dir, el nostre estimat Parc Natural de l’Albufera.
ECOARROS EN SO
Ecoarròs en So is a project of educational, interdisciplinary and collaborative composition, which seeks to bring young people into the world of sound today without, however, neglecting our cultural heritage that defines us as a people. Thus, somelgrup has designed a project that revolves around the sounds behind the rice production process and the geographical area in which it is grown, that is, our beloved Albufera Natural Park.
